Els animals són éssers inferiors?
| 19 octubre 2010La vida d’un gos és menys important que la vida d’una persona? El patiment d’un gat ferit o d’un gos maltractat, és menys dolorós que el meu? El fet d’abandonar un animal és menys important que abandonar una persona?
Totes aquestes preguntes em venen el cap quan penso en el maltractament d’animals.
No puc aguantar pensar que algú pot comprar un gos per fer competicions o baralles il·legals (Ja m’agradaria veure’ls a ells passar per aquella situació). Tampoc, que matin als seus gossos de caça de forma cruel, solament perquè ja no tinguin tanta habilitat com el primer dia. Ni la gent que es cansa de tenir un gos i l’abandona enmig de la muntanya sense tenir aliment ni una casa on poder-se sentir protegit, estimat…
En aquest cas, podrien donar-lo a una altra família, així almenys el pobre animal podria tenir una segona oportunitat. I és que la gent es pensa que tenir un gos és com tenir un drap, que quan et canses el llences o el cremes.
La llei hauria de ser molt més dura amb aquestes persones. No és just que una persona que pugui tenir la sang freda com per poder eliminar una vida, encara que sigui d’un animal, s’en vagi amb tan sols una multa de 300 euros. És que no valorem la vida dels éssers que hi ha al nostre entorn?
Per sort no tothom és així i és admirable la gent que dedica el seu temps en comprendre la seva mascota i en donar-li totes les oportunitats possibles. Però sempre hi ha gent que pensa diferent i actua diferent. Per desgràcia es troben cada any casos com els següents: cavalls que han estat abandonats en una nau i es moren de gana, persones que es dediquen a lligar gossos i apallissar-los. molts gossos abandonats…
I jo em pregunto, Algun dia pararà tot això? Algun dia serem capaços de pensar menys amb la butxaca i més amb el cor?
Jaume Abril
Jaume, la teva denúncia dels maltractaments dels animals m’ha agradat. Imagino que no en som gaire conscients. També penso que, de vegades, hi ha qui pateix pel seu gat i és incapaç de sentir com a propi el dolor d’altres persones. Fins i tot pot passar que als nostres mitjans de comunicació es dediquin hores a questions relacionades amb el maltractament dels animals, mentre queden absolutament ignorades les flagrants situacions d’inhumanitat, d’explotació i de misèria… humanes (perquè, malauradament, ja no són notícia).
Bé, no m’enrotllo. Que m’ha agradat i que està molt ben escrit.
Josep Maria
M’ha agradat molt la teva redació Jaume.
Sí el que vull dir és que hi ha gent realment cruel sense sentiments, com per exemple, l’altre dia sortia per la tele, que una noia llançava cadells de gossos al riu com si fossin pedres. I va ser espantós veure això, com els pobres animalons indefensos solament podien “plorar”. O per exemple aquella senyora que va tirar un gat a la paperera perquè la molestava.